1. |
Abús (versió a la Cova)
04:19
|
|||
Et somio quan torno a casa i s'apaga la llum.
Et somio quan torno a casa i tot es torna fum.
Et veig al meu costat. Sé que et tinc al meu costat.
Perquè tu ets el responsable del meu pitjor estat.
I t’oblido tan fàcilment com mai t’he recordat,
un cop ja t’he usat i et tiro.
Us somio quan torno a casa i s'apaga la llum.
Us somio quan torno a casa i tot es torna fum.
Us veig al meu costat. Sé que us tinc al meu costat.
Perquè sou els responsables del meu pitjor estat.
I us oblido tan fàcilment com us he recordat
un cop us he usat i us tiro.
I us oblido tan fàcilment com us he desitjat,
un cop n'he abusat i us tiro.
Abús
Autor: Lluís Costabella
|
||||
2. |
Joia
03:49
|
|||
La nena que no vol ser escriu cartes que enlluernen.
Descriu el seu trasbals.
Hi deixa anar la pena.
La nena que no vol ser passeja sota la pluja.
Vora el mar s’obre camí, fuig de la boira imprecisa...
Però ella no vol ser així.
Així la varen fer els altres,
aquells que varen posar fi a les seves ganes comptades...
La nena que ningú vol és ara la que no es refia
i la vida continua i prou.
Oprimint-la cada dia.
La nena que no vol ser odia els qui no pot creure.
Li han fet tant de mal al cor que es pensa que ja no hi pensa.
La nena amaga al seu pit una medalla de cendra,
l’ha pintada amb el seu dit i li sembla que és una estrella.
Vestida pel desengany s’entesta a mormolar al vespre
paraules que ningú sap.
Oracions que ningú resa.
Amiga del darrer son, esclava de les agulles.
Enmig de miralls trencats rebrega la seva ira.
La nena que no vol ser ara és la meva companya.
Jo tampoc vull ser qui sóc.
M’ho diu la seva mirada.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
3. |
Rosa Rosari
02:20
|
|||
Rosa rosari, dies de calvari,
d'espines crues i sang als llavis.
Rosa rosari, dels canvis de lluna,
passions de pell al blanc dels ulls.
Rosa rosari que caus del cel
com ànima morta, ànima cruel.
Rosa rosari, dies de calvari,
dels amors d'un dia que el fat et guardi.
Rosa Rosari
Rosa
Autor: Lluís Costabella
|
||||
4. |
Traspàs
03:38
|
|||
Travesso el llac voltat d'onades calmes arreu
i contradictòriament sóc feliç.
Mantinc les mans de dits dins l'aigua verda
i gris s'escola amb ella el que jo sóc.
Travesso el llac dins d'una barca podrida
i sé que necessàriament m’enfonsaré.
No arribar és no viure
contínuament tocant el fons.
Maleït el dia i maleïda l'hora.
Maleït el dia i maleïda l'hora.
Perdudes paraules com ferides fondes.
Quan la memòria reviu el que el temps esborra.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
5. |
Gris (versió a la Cova)
03:58
|
|||
Ni àngels ni dimonis – Ho vull tot gris.
Com tu ets. Com tu em fas.
Ni cels blaus ni pluges – Ho vull tot gris.
Seré el senyor i obeiré.
Seràs pastor i t'ofegaràs.
Seré el senyor!
Ni veritat ni mentida – Ho vull tot gris.
Com la teva hipocresia.
Ni cansament ni energia – Ho vull tot gris.
Seré el nadó i ploraré.
Seràs mugró i rebentaràs.
Seré el senyor i obeiré.
Seràs pastor!
No vull morir ni viure – Ho vull tot gris.
Com tu dius. Com tu fas.
No vull ni sobreviure – Ho vull tot gris.
Seré el senyor i obeiré.
Seràs pastor i t'ofegaràs.
Seré el senyor i t'esclafaré.
Seràs pastor !
Ho vull tot, ho vull tot, ho vull tot gris!
Autor: Mon a la Cova
|
||||
6. |
||||
Learning lines in the rain
Special effects by Loonatik and Drinks
The graveyard scene
The golden years
She's in parties
It's in the can
Freeze frame screen kiss
Hot heads under silent wigs
Fall guys tumble on the cutting room floor
Look-a-likes fall on the cutting room door
She's in parties
It's in the can
Learning lines in the rain
Special effects by Loonatik and drinks
Freeze frame, screen kiss, hot heads, lights and power
It's patently obvious
She's in parties
It's in the can
Hot lines under a rain of drum
Cigarette props in action
Dialogue dub, now heres the rub
She's acting her reaction
She's in parties
It's in the can
Writer(s): David Jay, Kathrin Moorse, Peter John Murphy, David John Haskins, Melissa Logan, Dave Clarke, Alex Murray-Leslie, Daniel Gaston Ash
|
||||
7. |
||||
T’has vist mai al camí que porta al negre,
al dubte inconscient que tot es pot perdre?
T’has vist mai al lluent mirall de l'angúnia
on les espurnes de llum et ceguen?
Has vist mai el revers de tot el que brilla,
la cara que mai veus, però sempre et mira?
Has vist mai el teu cor, damunt de la taula,
l’estrany visitant, sense mortalla?
Allà on la corba sensació se’t giravolta
lligant-te ben estret a un eix invisible.
Allà on la velocitat t'ofega i et mareja.
Allà on comença el camí que et porta al negre.
El camí que et porta al negre.
Autor: Lluís Costabella / Mon a la Cova
|
||||
8. |
Pàtria Blues
04:55
|
|||
Menjant cocos des de sobre de l’arbre,
el cel s’obre, es trenca i corprèn.
Els mil·lennis en un pinyó.
Tota la violència en un perdó.
Però estem afamats i no hi ha perquès.
Sota el parquet les àvies gemeguen ben mortes.
Obre el balcó i clou els ulls:
el món és tan xic, la porta closa.
I els cors són tan pocs
que qui hi entra hi fa nosa.
No em facis mal avui, espera’t fins demà.
No em facis mal avui, encara, espera’t fins demà .
Tots els dits grapats formen un manyoc.
Així es pica més fort!
I faran nous murs, i farà sol,
i potser després va i plou.
Però estem afamats i no hi ha perquès.
Sota el parquet les àvies gemeguen ben mortes.
No em facis mal avui, espera’t fins demà.
No em facis mal avui, encara, espera’t fins demà.
Autor: Mon a la Cova
|
||||
9. |
||||
El titella amagat no és una joguina.
És un nen malalt.
Dins el bagul, tancat, cavil·la maleficis.
Prepara la venjança amb tranquil·litat.
El titella amagat ha pactat amb el diable,
els seus ulls de mentida ara poden odiar.
Ha promès venjar-se de les altres joguines,
dels nens malvats que un dia el varen oblidar.
El titella amagat no té alternativa.
És un nen malalt.
Tu l´has condemnat.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
10. |
Astènia d'Abril
03:02
|
|||
D'angoixa em crema l'aire de pluja caiguda
mirant televisors al carrer gastat de tant passar.
Massa tard per negar-les, les imatges m'encerclen
i una esfera sobtada emplena el meu cos de nit.
Taca de blanc, teulades mullades,
vermells sentiments ofegats per les llàgrimes.
Les velles fotografies m'acusen monstruoses
entre sons de música amarga que vaig recordant.
Negres passions no oblidades encara
com llunes de gels eterns fonent-se dins meu.
Cette chanson s’appelle astènia d’abril
Autor: Lluís Costabella
|
||||
11. |
||||
See a body and the dream of the dead days
Following lost and blind
Living, far from here
Tomorrow is hard to find
And it seems like twenty-five years of
Promises and give me more
Scenes of a hand me down in
Dresses heard before
First and last and always: 'til the end of time
First and last and always: Mine
Maybe it's not so easy
Maybe it's a way too long
Say, say you'll be by me
When the evidence comes along
(My calling)
(My time)
See a body and the dream of the dead days
A following lost and blind
Cross my heart with silver
Here's the key behind
Seems like twenty-five years of
Ever after, ever more more more
Seems I wore this face for you
Far too long before
First and last and always: My calling, my time
First and last and always: Mine
First and last and always: 'til the end of the end of time
First and last and always: Mine
First and last and always: 'til the end of time
First and last and always: Mine
Writer(s): Andrew Eldritch, Gary Marx
|
||||
12. |
Hora Fosca (bonus track)
04:35
|
|||
Despert de matinada sense son.
Pensant, sentint el món.
Sentint la suor intermitent sobre el meu cos.
Sobre el meu cos.
Despert de matinada dret,
llegint saltiris penedits;
Despert en la foscor de la nit quan tot es provoca.
Tot es provoca.
Perquè mai no és prou tard si puc resistir
no posar-me al llit i entrar en coma.
El cap pesa, l’ull s’adorm,
l’espai fuig per on vol.
L’instint em diu que no estic viu,
Però el cap sap que s’equivoca.
El cap sap que s’equivoca.
Perquè mai no és prou tard si puc resistir
no posar-me al llit i entrar en coma.
Autor: Lluís Costabella
|
||||
13. |
||||
Quants omplen el món, demà no hi seran,
com vénen se'n van, neu que al caure es fon.
Es neix gemegant i gemegant es mor,
no es viu un instant sense dolor.
Tot és vanitat del món.
De tot dolç plaer només queda tristesa.
De tota bellesa, només cendra i fum.
Que la vida es consum com un ciri encès,
que a la fi no és res sinó cendra i pols.
Que tota rosa té espines i tot plaer, metzines.
Tot és vanitat del món.
Adéu món traïdor, adéu vida loca.
Tens mel a la boca però fel en el cor.
Feliç qui ha posat el món sota els peus
que la vida és el blat que la mort sega arreu.
Que tota rosa té espines i tot plaer, metzines.
Tot és vanitat del món.
Del món.
Autor: Mn. Cinto Verdaguer
|
||||
14. |
Final (versió a la Cova)
03:33
|
|||
Amics morts i molts que no ho eren
avui venen a veure'm...
avui venen a buscar-me amb cares de ningú.
Volen endur-se els meus records prohibits,
els esborranys de la meva demència,
el to dramàtic i malaltís
que he anat bastint tots aquests anys.
La convivència s’ha tornat banal.
La pervivència espasmòdica.
La inconsciència no té final.
La meva por no té resposta.
Forasters i pretendents de cera
avancen lentament.
Amb procacitat intensa
em miren fixament.
La vigilància s’ha tornat cruel
ara que vetllo el darrer canvi d'hora.
Ara que sé el que no cal saber.
Ara que sé que és massa tard.
No oblidaré els qui m’estimaven.
No deixaré els qui mai no he deixat.
Seré una imatge dins d’una pantalla.
Seré un record d’un temps passat.
Amics morts
i molts que no ho eren
avui venen a veure'm.
Autor: Lluís Costabella
|
MON A LA COVA Barcelona, Spain
Mon a la Cova is currently composing, recording and playing live as a solo act. He has recently sung and played with REPLICANTS ANÒNIMS, KITSCH A LA COVA, "Frans Beltran DUO Mon a la Cova". He sung in CASUAL (1999-2010) and GUILLES MALEÏDES before that (1992-1998). ... more
Streaming and Download help
If you like KITSCH A LA COVA, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp